Desvetllant les interaccions i dependències recíproques en la intersecció entre el turisme de masses en l’Antropocè i la crisi climàtica, aquest projecte utilitza la visualització i la sonificació de dades per explorar sistemes complexos a les Illes Balears. Mitjançant paisatges sonors immersius, revela com el turisme de masses transforma l’entorn i altera l’equilibri delicat entre les activitats humanes i els processos planetaris.
Basat en una investigació profunda, aquest projecte audiovisual examina les dinàmiques recíproques a les Illes Balears, revelant com les activitats humanes interactuen amb els processos planetaris. El que es manifesta a Mallorca qüestiona la idea de creixement infinit a través d’un turisme il·limitat, posant en relleu la insostenibilitat d’aquest model. El terme “balearització” ha sorgit així com un advertiment per a regions que afronten problemes similars de massificació turística i mala gestió.
“De fet, una manera d’entendre la crisi actual del canvi climàtic antropogènic és veure-la com un problema de desajust temporal. Les institucions i pràctiques humanes estan orientades cap a una percepció del temps i la història pròpies de la humanitat, però ara hem d’utilitzar-les per enfrontar-nos a processos que es desenvolupen a escales de temps molt més grans.”
NO MATAR LA ‘GALLINA DELS OUS D’OR’
Des del segle XX, i especialment després del boom del turisme de masses de baix cost a la dècada de 1960, l’economia de Mallorca ha estat estretament vinculada a la prosperitat del nord i l’oest d’Europa, depenent de mercats externs que l’illa no pot controlar. Això ha generat monocultius econòmics i un ràpid creixement poblacional.
Avui en dia, l’economia, la societat i la política del turisme estan profundament entrellaçades, formant un ecosistema marcat per tensions entre desenvolupament i sostenibilitat. L’auge de plataformes en línia com Airbnb ha democratitzat els viatges, però també ha intensificat la pressió sobre les comunitats locals i els ecosistemes, contribuint a la creació d’enclavaments turístics. Mentrestant, la proliferació de segones residències, impulsada pel desig d’exclusivitat i l’especulació immobiliària, ha fragmentat el teixit social i deteriorat l’entorn, posant de manifest les complexes dinàmiques entre turisme, tecnologia i sostenibilitat.
SOSTENIBILITAT, QUO VADIS?
El concepte modern de Nachhaltigkeit (sostenibilitat), arrelat als textos legals alemanys del segle XVII sobre la gestió forestal, sovint perpetua un model de “business as usual” sense abordar les pràctiques insostenibles subjacents. A les Illes Balears, la crisi climàtica ha portat a un major ús de plantes dessalinitzadores, que descarreguen salmorra i perjudiquen la biodiversitat marina. Aquest cicle complex d’accions humanes i fenòmens naturals crea un sistema d’interdependència cada cop més difícil de gestionar. La pèrdua de biodiversitat costanera, com el declivi de la Posidonia oceanica —els “pulmons del Mediterrani”—, és només un dels resultats. L’augment del nivell del mar, l’acidificació dels oceans i els fenòmens meteorològics extrems, com les sequeres, els incendis forestals i les pluges torrencials, amenacen encara més els fràgils ecosistemes de Mallorca.
La construcció descontrolada i el turisme de masses han comportat un consum desenfrenat de recursos. Tot i que el creixement de l’energia fotovoltaica i la reducció de les emissions mostren alguns avenços, passen per alt l’enllaç fonamental entre turisme i degradació ambiental. A Mallorca, la sostenibilitat continua sent un espai de disputa constant, on es busca equilibrar la preservació ambiental amb la consciència global i un sentit de pertinença que transcendeix els límits locals i nacionals.
“El que està en joc en la narrativa de l’extinció no és només la desaparició d’espècies, sinó els significats culturals, interessos polítics i consideracions ètiques que defineixen què es considera digne de preservar.”
El projecte convida a reflexionar sobre com es perceben i gestionen aquests sistemes complexos. En visualitzar i sonificar les dades d’aquesta manera, s’exploren les mètriques i els benchmarks com a nodes entrellaçats dins d’una xarxa modular. L’objectiu no és representar fidelment la realitat, sinó generar una reflexió crítica sobre la relació entre les dades, el so i l’experiència humana, proposant noves formes d’entendre i escoltar els fenòmens que afecten Mallorca. Sonificant les seves dades històriques, es crea així un paisatge sonor que reflecteix la seva evolució creativa, transformant dades d’arxiu en experiències auditives i visuals immersives, enriquint la narrativa amb una dimensió multisensorial.
L’ús d’aquestes eines, des de plataformes de transparència (que sovint resulten ineficaces per a una interpretació real) fins a l’ajustament de benchmarks i l’observació del terreny mitjançant imatges satèl·lit, permet redescobrir les dades com si es tractés d’un sintetitzador modular, on les relacions entre causa i efecte es tornen difuses i amorfes. L’ajust d’aquestes mètriques és com interactuar amb cables i botons en una interfície, oferint múltiples possibilitats que reflecteixen resultats esbiaixats i complexos, generant noves interpretacions de la informació.
BALEARITZACIÓ Revelant Interaccions Recíproques i Dependències a la Cruïlla entre el Turisme de Masses, l’Antropocè i la Crisi Climàtica ha estat realitzat a Casa Planas per Burak Korkmaz Schwichow en el marc de la residència Goethe auf Mallorca 2024, organitzada pel by Goethe Institut Barcelona. Aquest projecte s'emmarca en els projectes d'investigació de l'Observatori de la Cultura Turística Sostenible COSTA.
DADES
_IBESTAT– Instituto de Estadística de las Islas Baleares.
_Llibre Blanc del Turisme de les Illes Balears (1987) & (2009)._
_IPCC – Panel Intergubernamental sobre Cambio Climático.
_Eurostat – Oficina Europea de Estadística.
_INE – Instituto Nacional de Estadística.
_Aeropuerto de Palma de Mallorca (PMI) – Datos sobre pasajeros, bienes y huella de carbono.
_Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB) – Informes sobre conservación de playas y biodiversidad.
_Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA-UIB) – Estudios sobre biodiversidad marina y Posidonia oceanica.
_Sistema Eléctrico Balear: Informe de Red Elèctrica de España (2022).
_Govern de les Illes Balears – Resum estadístic d’incendis forestals (2023).
_Human Pressure Indicator (HPI) of the Balearic Islands – Raquel Vaquer-Sunyer, Natalia Barrientos, Ivan Murray, Macià Blázquez (2020).
LITERATURA
_Análisis de la Tendencia y la Estacionalidad del Indicador de Presión Humana (IPH) en las Islas Baleares, Marcial Moya Roselló, 2023.
_Anthropocene Negative Universal, Harriet Johnson, Contemporary (date unspecified).
_Cultura Fósil: Imagen, Energía y Poder, Jaime Vindel, 2020.
_El Turisme a les Illes Balears Anuari 2023 Published in 2023.
_Human Pressure Indicator (HPI) of the Balearic Islands, Raquel Vaquer-Sunyer et al., 2020.
_Hiperobjetos, Timothy Morton, 2013
_Impacto de la Salmuera de una Planta Desalinizadora en una Pradera Poco Profunda de Posidonia Oceanica, Esperança Gacia et al., 2007.
_La Salud Planetaria, Xiomara Cantera Arranz, Adrián Escudero, Fernando Valladares Ros, 2021.
_Limits to Growth, Club of Rome, 1972.
_Localització dels Espais Industrials a Mallorca, Caterina Cañellas Cifre, 2021.
_Los Inicios del Turismo en Mallorca. 1837-1914, Joan Carles Cirer-Costa, 2004.
_Mallorca and Tourism: History, Economy and Environment, R.J. Buswell, 2008.
_Origin and Abundance of Beach Debris in the Balearic Islands, Lorena Martinez-Ribes, Gotzon Basterretxea, Miquel Palmer, Joaquín Tintoré, 2007.
_Resum Estadístic d’Incendis Forestals 2023, Govern de les Illes Balears, 2023.
_Sistema Eléctrico Balear: Informe de Red Elèctrica de España, Red Eléctrica de España, 2022.
_Swimming Pool Evaporative Water Loss and Water Use in the Balearic Islands (Spain), Angela Hof et al., 2020.
_The Footprint of the Desalination Processes on the Environment, Rachel Einav et al., 2003.
_The Tourist: A New Theory of the Leisure Class, Dean MacCannell, 1976.
_Xarxa de Monitoratge de la Posidònia de les Illes Balears, Memòria Anual de 2022 y 2023.